Riudecols

Poble situat en un terreny força muntanyós i enmig de la serra de Puigcerver i Puigarí. A més de la vila de Riudecols, hi ha els agregats de les Irles i de les Voltes.

Poble situat en un terreny força muntanyós i enmig de la serra de Puigcerver i Puigarí. A més de la vila de Riudecols, hi ha els agregats de les Irles i de les Voltes. L'església de Sant Pere n'és l'edificació més notable.

Història

De restes arqueològiques anteriors a la repoblació es coneixen troballes del paleolític mitjà i del neolític. Segons l'erudit Manuel de Montoliu, l'origen del nom del poble vindria de “riu de còdols”. El 1158 ja es parla del poble a la carta de població d'Alforja, atorgada per Guillem de Torroja. Sense cap mena de notícia sobre el moment del seu repoblament, consta un atac, el 1235, de Pere dels Arcs, ja que el senyor de Riudecols no volia reconèixer el domini directe dels Arcs. Passà després a dependre de l'arquebisbe Pere d'Albalat prèvia adquisició a l'abadessa de Bonrepòs, formant part així de la baronia arquebisbal d'Alforja. Riudecols també formà part de la Comuna del Camp des de 1558 i com a mínim fins al 1710. Alguns homes del poble s'alçaren el 1822 contra el règim liberal. El 1849 Madoz diu que hi havia la presó, les escoles i un castell del qual no en queda absolutament res i que devia perdre's en alguna lluita carlina. El 1946 s'hi creà la Cooperativa Agrícola.

 

Llocs d'interès

L'església

L'edifici més notable és l'església parroquial de Sant Pere, del 1872, d'on depenien les dels agregats de les Voltes i de les Irles. Està situada al bell mig del poble i disposa d'una nau amb capelles comunicades. El terme aglutina els agregats dels Banys, les Voltes i les Irles. Resta l'ermita de Sant Bartomeu, enrunada durant la primera guerra carlista, i també hi ha restes d'un antiga torre de guaita, la dels Moros, al camí de les Roques.

Les Irles

Situat a ponent de Riudecols. Passant per la carretera en direcció al coll de la Teixeta, queda a l'esquerra i ofereix un conjunt notable de conservació com a nucli rural. El poble és un reduït agrupament de cases que es troba al centre d'una petita vall. Formava part de les terres senyorials dels Arcs, adquirides el 1243 per Pere d'Albalat al monestir de Bonrepòs, amb les quals passà a la baronia arquebisbal d'Alforja. La seva parròquia era originàriament la de Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals, motiu pel qual els veïns s'oposaren a que les Borges en tingués una de pròpia.

Arribà a tenir 132 habitants el 1844 amb molt poques variacions fins als 118 de 1897. El 1847 tenia ja església, hi havia conreus i ramaderia. Al llarg del segle XX va decréixer demogràficament amb una davallada important, fet que provocà, entre 1939 i 1940, que el municipi fos absorbit per Riudecols.

Les Voltes

A un quilòmetre a llevant de Riudecols, formava part de l'antiga senyoria dels Arcs, adquirida el 1243 a Bonrepòs per l'arquebisbe Pere d'Albalat. Tenia com a parròquia l'església de Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals. El 1378 tenia 10 focs i 11 el 1553, i participà per primera vegada directament en la Comuna el 1558. El 1787 encara no tenia església pròpia, ja que formava part de la de Riudecols, però sí que hi vivia un dependent de la Inquisició. Segons Madoz, cap al 1850, les Voltes formava part del municipi d'Alforja. Aleshores tenia ja l'església de la Concepció, d'una nau, amb capelles als contraforts, possiblement de la fi del segle XVIII.

Té diverses cases del segle XVIII amb portalades de pedra en l'únic carrer del llogaret.