L'Argentera

Deu el nom a antigues mines de galena. És punt de partida cap al castell d'Escornalbou, de la baronia del qual formà part.

Vila situada al vessant oriental de la serra de l'Argentera, travessada pel túnel del ferrocarril. Deu el nom a antigues mines de galena. És punt de partida cap al castell d'Escornalbou, de la baronia del qual formà part.
El terme de l'Argentera té una extensió de 10,12 km2 i està situat a 344 m d'altitud. El municipi està format pel poble de l'Argentera, el nucli aïllat de la Sort i pel mas de la Trilla. Està envoltat pels municipis de Duesaigües (NE), Riudecanyes (E), Vilanova d'Escornalbou (SE), Colldejou (SO), la Torre de Fontaubella (O) i Pradell de la Teixeta (NO).
El terreny és esquerp, hi predomina la garriga i els boscos de pins i alzines. És drenat pels barrancs de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l'Argentera, que desaigua a la riera de Riudecanyes.

Història

La fundació del nucli de població ha estat atribuïda als romans i se suposa que el nom fa referència a l'explotació de les vetes de galena per part d'aquests; no hi ha proves concretes d'aquesta teoria que, tot i així, està acceptada. El document que dóna fe del seu nom és una cessió d'Alfons I, del 1180, on es fa referència a illas argenteras. Anteriorment al 1164, només es parla del torrent de l'Argentera.
L'Argentera formà part de la baronia d'Escornalbou vinculada a la mitra i des de l'arquebisbat de Tarragona es cedí l'explotació de les mines de plom i d'argent de puig Rodó que continuaven en explotació l'any 1387.
Al segle XIX, la construcció del túnel de l'Argentera, dit també de la Torreta, significà l'atorgament, per al seu director Eduard Maristany, del títol de marquès de l'Argentera.
La configuració actual del poble es deu a Eduard Toda, que el protegí mentre restaurava Escornalbou. Restaurà la Casa Cabrer, finançà les obres del nou cementiri, de l'ajuntament, de les escoles, de la Societat i l'enjardinament dels carrers. Per honorar el seu altruisme, s'encarregà a Modest Gené una escultura del filantrop.

Llocs d'interès

L'església

Construïda a causa d'un important creixement demogràfic i acordada pel poble el 1750, l'església de Sant Bartomeu té una senzilla façana barroca, anteriorment s'havia bastit l'abadia. El retaule barroc que daurà Pau Montserrat de la Selva fou cremat el 1936, i només se'n salvà l'antiga imatge de sant Bartomeu que presideix l'altar actual. Contingué, a partir de 1838, una bona part dels objectes de culte retirats d'Escornalbou.

L'escultura d'Eduard Toda

Modest Gené i Roig (Reus, 1914 - Bata, Guinea Equatorial,1983) és l'artífex de l'escultura. Realitzà monuments i imatgeria religiosa. Algunes de les seves obres més destacades són la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu Nova de Lleida. Residí a l'estranger des dels anys cinquanta.

La Trilla

L'Argentera comprèn també l'antic terme de la Trilla que, segons la tradició, era l'antic magatzem i lloc de treball metal·lúrgic; d'aquí prové el nom de Trilla o Tries. Efectivament, al seu redós hi ha filons de barita i plom. Tenia qualificatiu de quadra i era de l'arquebisbe. Possiblement és el mateix mas donat el 1195 a Pere i la seva muller Joana, que havien de donar rendes a la sagristia d'Escornalbou. La donació fou confirmada el 1296 a Ramon Jujol i és esmentada com una masia amb forn. El 1412 Pere Sagarriga donà el mas a Pere i Ferrer Monter, del Pradell. Actualment és un gran mas, situat al fons de la vall.