La Febró es troba al bell mig de les muntanyes de Prades, a la vall alta del riu de Siurana, enmig d'una natura impressionant i envoltada d'una gran tranquil·litat.
La Febró es troba al bell mig de les muntanyes de Prades, a la vall alta del riu de Siurana, enmig d'una natura impressionant i envoltada d'una gran tranquil·litat.
La Febró es troba al bell mig de les muntanyes de Prades, a la vall alta del riu de Siurana, enmig d'una natura impressionant i envoltada d'una gran tranquil·litat. Són de visita obligada els avencs i els gorgs, situats a la part muntanyosa davant del poble.
La Febró se situa al bell mig de les muntanyes de Prades, a la part alta de la vall del riu de Siurana. Amb els seus 16,04 km2 d'extensió té, a la part sud, els Motllats, amb el punt màxim que arriba als 986 m d'altitud a la Foradada, i la nord, que limita amb Cornudella, de la comarca del Priorat, on arriba en aquesta zona, el punt més alt, als 1.028 m d'altitud.
De l'època prehistòrica es coneixen materials del bronze mitjà, trobats a la cova de la Vila, entre els quals destaca una gran gerra de 75 cm d'alçada, molt ornamentada amb cordons i arcuacions, i un cullerot també de terra. A la Solana hi aparegueren peces de ceràmica acanalada i sepulcres de l'època medieval alta a la roca del Migdia, al Collet Blanc, a la Parada dels Castellans i al Maset del Joan de la Font, entre altres.
Sembla que, inicialment, la Febró formava part dels límits de la carta de població de Siurana de 1153. La repoblació hi havia arribat el 1151 amb la conquesta de les muntanyes de Prades per Ponç i Ramon Cabrera. El poble s'inclogué dins del comtat de Prades des que es creà, el 1324.
El nom del poble, escrit “Febror”, surt esmentat per primera vegada al llibre blanc de Santes Creus el 1163, mentre que, a partir del segle XVI, s'esmenta com “la Febrosa”. L'etimologia popular creu que el nom prové del fet que en els anys de la fundació del poble s'hi produïren unes fortes pestes malignes.
La Febró devia dependre de Capafonts, l'església en fou sufragània fins al 1847. El 1406 tenia batllet propi i el 1629 ja era vila. Al segle XVIII es daten dos molins de farina, la qual cosa fa pensar en una bonança econòmica. Madoz, el 1847, deia que les terres del terme produïen blat, oli, vi, llegums, ordi, hortalisses i s'hi criaven ramats de llana, cabres, porcs i els boscos estaven poblats per alzines, carrasca i pi.
El carbó fou una activitat usual durant les primeries del segle passat. Per la situació geogràfica i la facilitat de trobar llocs per amagar-se, la presència dels maquis a la zona fou constant entre els anys 1940-1950.
El lloc més conegut del poble són els avencs de la Febró, tocant ja a la Mussara i definits per una esquerda al cingle d'uns 250 m de llargària, per 25 o 30 m de fondària i uns 6 o 8 m d'amplada. Dins hi ha dues coves que tingueren, abans d'ésser arrancades, estalactites per decorar els jardins del desaparegut Mas de Macià Vila, a Reus. Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors. Segons la tradició, també s'hi amagà el general Prim l'any 1843.
Cap a ponent hi ha un conjunt de diversos edificis, del segle XVIII, ensorrats, anomenats els Masos de Galceran. El mas més conegut és el Mas dels Frares, esmentat ja el 1641, es tracta d'una antiga granja de la cartoixa d'Escaladei restaurada pel mecenes reusenc Evarist Fàbregas.
El poble és recollit i allargassat i està presidit per l'església parroquial de Sant Esteve.
Et proposem altres llocs interessants per descobrir d'aquesta zona
La Febró
Et proposem més activitats interessants per descobrir les Muntanyes de la Costa Daurada
No disposem de cap producte per a la teva cerca.
Prova altres filtres per a trobar el que més s’adeqüi a les teves necessitats.
Descobreix el brogit de les seves aigües cristalines
7h 15€/adults i 5€/nens menors de 12 anys
Veure més