Ermita de Santa Anna

En el turó, a tocar del poble, s´alça l´ermita de Santa Anna, envoltada de xiprers. L´ermita fou acordada edificar pels jurats i Consell de Reus el 1424, que obtingueren la concessió d´indulgències de l´arquebisbe Dalmau de Mur. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d´apestats i l´ermità actuà com a infermer. L´edifici fou destruït durant la Guerra del Francès i reconvertit -posteriorment- en fortí i també en presó. Restaurada, el 1852, novament com a ermita, amb una nau, cor i trona, amb set retaules, tots es perderen en la Guerra Civil del 1936.

El juliol de 1852 l'Ajuntament, conjuntament amb els majors contribuents i d'acord amb el rector Gil de Porta, varen resoldre retornar la imatge de la patrona Santa Anna, que era a la parròquia des de l'última guerra civil, al seu santuari. Va caldre restablir el retaule de l'altar major i varen arreglar el camí i els marges. Aquesta feina va ser feta per  la gent del poble. El 26 de juliol , vora les set de la tarda es retornà la Santa a l'ermita i es va fer en una llarga processó. Hi va haver balls al·legòrics i cerimonials amb assistència de tot el poble.

L'any 1885, la major part dels pobles van ser atacats per la terrible malaltia del còlera. El poble de Castellvell, sens dubte per disposició de la divina providència, va quedar lliure d'aquesta malaltia. El dia 17 de gener, la patrona Santa Anna va ser traslladada des del seu santuari en solemne processó a la parroquial església de Sant Vicenç Màrtir.

Com a curiositat, val a dir que les roques i la pedra del penya-segat de sota l´ermita foren utilitzades per a la construcció del primer port de Salou i d´algunes carreteres locals.

.