Duesaigües

Entre les valls de l'Argentera i l'Alforja està situat a la part nord del pantà de Riudecanyes, al peu de les muntanyes del castell d'Escornalbou.

Vila situada a la part nord del pantà de Riudecanyes i al peu de les muntanyes del castell d'Escornalbou.
Es troba entre la serra de l'Argentera a l'oest, i el contrafort sud-oriental vigilat pel Puigcerver i que fineix al Puigmarí. Tot i que aquesta muntanya assoleix els 659 m, el poble es troba a 268 m d'altitud.

El terme ocupa una extensió de 13,51 km2 i rep les aigües dels barrancs d'Enseula, el de l'Argentera i el dels Masos. Limita amb Riudecanyes al nord-est, Alforja pel nord-oest, l'Argentera al sud-oest i Pradell a l'oest. El punt on coincideixen les aigües és allà on s'aixecà el poble, lloc que de ben segur influí per donar nom al poble.

Història

Se sap que el 1388 el mossèn de l'Argentera permeté la construcció d'una església a Duesaigües. Fins aquells moments Duesaigües i el lloc de Valls (que pertanyia a Escornalbou) depenien de la parròquia veïna de l'Argentera.

Fou un dels nuclis que participà en les reunions de la Comuna. Paral·lelament a la construcció de l'església dels seus veïns de l'Argentera, els de Duesaigües aixecaren la seva, vers la segona meitat del segle XVIII. Això volia dir una certa bonança econòmica i poblacional. El poble patí l'entrada, el 1810, i posterior robatori, dels exèrcits francesos durant la guerra del Francès. El 1925 Eduard Toda regalà a Duesaigües les aigües de la font de Vilamanya, acte que li fou premiat nomenant-lo fill adoptiu de la vila.

Llocs d'interès

Els viaductes de Duesaigües

Dels dos viaductes que disposa el poble, el més gran és de pedra i totxo, i compta amb 14 arcades repartides en dos nivells. L'altre, de dimensions més reduïdes, es construí amb el mateix tipus de materials que l'anterior i té 9 arcades disposades en dos pisos.
El primer d'ells, el dels Masos, assoleix la categoria d'Element del Patrimoni Industrial de Catalunya. Durant la Guerra Civil, part de les seves poderoses estructures fou volada. El viaducte es veu només en entrar al poble des de la mateixa carretera T-313 i es travessa en seguir-la cap a Falset. El segon es troba a la sortida del municipi en direcció a l'Argentera i es pot anar a la seva base des del camí annex a les instal·lacions del Camp de Futbol de Duesaigües. Són de 1893. Podria haver-los dibuixat l'enginyer Eduard Maristany Gibert (Barcelona 1850-1923).
La construcció del ferrocarril de les darreries del segle XIX tingué uns importants aliats estructurals que assimilaren els darrers avenços tècnics de l'època. Es tracta dels ponts, dels viaductes i dels túnels que tingueren un paper clau per facilitar que els camins de ferro unissin pobles i ciutats i contribuïssin a fer-los més rics, més pròspers.
Els ponts eren recursos inalterables, sòlids, que permetien una perpetuïtat al llarg del temps. Els del Camp són, normalment, esvelts, resolts amb carreus tallats polidament, bastits amb pedra de la zona, sense massa concessions a l'ornament i amb una presència que denota, per damunt de tot, fortalesa. Els més destacats són el de la Riera, de Maspujols, de Roda de Barà i el de Duesaigües. Amb el pas dels anys, aquests volums massissos adquiririen lleugeresa gràcies als avenços aplicats d'ençà la revolució industrial gràcies a l'ús del ferro o el formigó. L'aparició de la figura de l'enginyer civil fou una presència indiscutible i necessària per dirigir construccions que necessitaven un coneixement geogràfic i tècnic del territori molt precís i fiable.

L'església de Santa Maria

Ja existia al segle XIV, fou la primera construcció de l'any 1388. L'actual fou edificada el 1752 sobre l'antiga amb el permís de l'arquebisbe Pere de Copons i beneïda el 26 de setembre de 1753.