Colldejou

Té un element d'un poderós atractiu naturalista, es tracta de la muntanya de la Mola o mola de Colldejou, de 914 m d'altitud, que no és només el signe distintiu de la vila sinó un veritable refugi per als excursionistes i amants de la naturalesa.

Colldejou es troba al sector muntanyós del Baix Camp, al límit amb el Priorat, entre les moles de Llaberia i de Colldejou. La mola és punt de referència excursionista i hi ha restes d'un fortí de les guerres Carlines. El poble formà part de la baronia d'Escornalbou, important centre polític i social medieval. Els dominis de Colldejou arriben als 14'10 km2 i pel costat del Camp limiten amb l'Argentera al nord, Vilanova d'Escornalbou a l'est, Pratdip al sud i Mont-roig del Camp al sud-oest. A la zona fronterera del Priorat té com a veïns la Torre de Fontaubella al nord, Marçà i Capçanes a l'oest i Pradell de la Teixeta al nord-oest. Al sud-oest limita amb Tivissa, de la Ribera d'Ebre.

El poble s'assenta al vessant meridional de la mola de Colldejou, de 914 m d'altitud. Al seu voltant hi ha pics, com ara les Perdigotes, de 713 m d'altitud, o les costes del Jau, de 629 m, fet que determina que la vila tingui uns terrenys desnivellats i poc aptes per al treball agrícola.

Història

El nom del poble és, per a Eduard Toda, d'origen romà, i segons Morera, aràbic. L'origen més acceptat és que fa referència a una descripció del relleu que recorda la forma corba del jou. Colldejou havia estat i és un poble eminentment agrícola. S'han perdut les indústries del carbó i del guix.

La població ja s'esmenta en una butlla d'Anastasi IV de 1154. El 1197 Albert de Castellvell lliurà la vila i el terme al convent d'Escornalbou. El poble, com gran part dels pobles del Camp de Tarragona, formà part de la Comuna del Camp, com a mínim des del 1586 fins al 1669. El segle XVIII li fou pròsper econòmicament i poblacionalment, ja que passà el 1719 de 77 habitants a 254 el 1787. Al segle XIX rebé les lluites dels carlins, encara en queden les restes d'un fortí construït vora la mola. A mitjan segle XIX, la vila tenia cultius de blat, ordi, llegums, vi, patates, ramats d'ovelles i de cabres, arnes i també s'hi produïa aiguardent.

Llocs d'interès

L'església

De la seva arquitectura se'n pot destacar l'església parroquial de Sant Llorenç, que s'enllestí el 1864.

La mola de Colldejou

Colldejou té un element d'un poderós atractiu naturalista, es tracta de la muntanya de la Mola o mola de Colldejou, de 914 m d'altitud, que no és només el signe distintiu de la vila sinó un veritable refugi per als excursionistes i amants de la naturalesa. De fet, la mola més les serres de Tivissa-Vandellòs, la muntanya Blanca, Montalt, Llaberia i el massís de Cardó formen un corredor biològic que uneix les serres dels Ports i les muntanyes de Prades. Al cim de la mola, que és pla i allargassat, i que de lluny sembla un enorme queixal, hom hi pot trobar la pau i el silenci que caracteritzen els punts elevats muntanyencs. Des d'aquí dalt hi ha unes idíl·liques panoràmiques sobre el Camp de Tarragona.