Almoster

Un poble amb molta història situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d'en Cama.

Almoster està situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d'en Cama. El terme té una forma allargada i estreta, mig escanyat entre els de la Selva del Camp, amb el qual limita pel nord-est i l'est, l'Aleixar al nord-est, Castellvell del Camp al sud-oest i Reus al sud. La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins a 645 m d'altitud; l'altitud inferior és de 140 m i de 290 m la situada al peu de l'edifici de l'Ajuntament.

Història

Al terme s’han trobat restes neolítiques a les Masies i al barranc del Picarany, a més d’àmfores romanes i sepultures al Pontarró, algunes d’elles refetes al museu de Reus. Aquestes troballes serien la demostració de la presència de vil·les romanes.

Hi ha certes discrepàncies respecte al naixement del nom del poble, el que sí és cert és que l’any 1164 ja es citava el torrent del Mosterio, que figura a la carta de població de la Selva del Camp del 1164. Altres autors el presenten d’origen àrab (Al-Munastir) que equival a convent fronterer o de vocable mossàrab i, per tant, anterior a la conquesta franca.

A l’etapa medieval, Almoster tingué una comunitat jueva i també fou un poble emmurallat, però només queden com a testimonis el nom de tres portals. Històricament, el poble havia d’anar a batejar els seus nadons a Reus, però en vista de la considerable vitalitat demogràfica que adquirí al segle XVI, l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta permeté el 16 d’abril de 1573 tenir una pila baptismal a l’església. Com molts altres pobles de la comarca, Almoster pertanyé a la Comuna del Camp des de 1547 i, com a mínim, fins a l’agost de 1710. El 1717 els documents parlen de l’existència al poble de tres cavallers. Al segle XIX hi hagué un fort retrocés demogràfic, segurament atribuïble a la fil·loxera. El 1854 tingué més terres gràcies a incorporar-ne de l’Albiol.

 

Llocs d'interès

L’església parroquial de Sant Miquel

Enllestida el 1704, perdé el seu patrimoni retaulístic durant la Guerra Civil. El més important d’ells era l’altar de sant Pere, obra de Bonifaç. De l’antiga ornamentació es conserva tan sols un plafó barroc de sant Isidre. És una església d’una sola nau amb capelles comunicades entre si.

Cases senyorials

Existeixen diverses cases amb dovelles –bloc de pedra en forma de tascó per formar arcs– i voltes. Entre les més importants hi destaquen la de Cal Víctor, amb aires de masia, i Cal Llompart, amb balcons renaixentistes.

El masos

Esparsos pel terme hi ha diversos masos, la majoria rònecs; destaca per la seva importància el Mas de Carreres, que Madoz ja distingia com una hisenda important a mitjan segle XIX, el Mas de Picarany, de la família del poeta reusenc Gabriel Ferrater, que dóna nom a una urbanització enlairada, i el Mas del Víctor. D’aquest últim en fou propietari Josep Rosselló i Martí, industrial i alcalde de Reus.