Deixa't emportar pels racons més preciosos i autèntics de les Muntanyes de la Costa Daurada; els seus paisatges de contrastos ens regalen des d'extensos boscos fins a llargues platges, passant per una cultura i una tradició ben llunyana. Les Muntanyes de la Costa Daurada t'obre les portes per a descobrir-te els seus 10 imprescindibles que no et pots perdre.

Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou

Centre d'una àmplia baronia, va ser habitat per monjos agustinians i franciscans

Es troba al municipi de Riudecanyes. Des del nucli urbà, s’ha d’agafar la carretera que hi porta directament. També s’hi arriba per carreteres locals des de l’Argentera i des de Vilanova d’Escornalbou. El castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou data de finals del segle XII i inicis del XIII. La seva construcció fou impulsada per Alfons I, que el cedí a l'església de Tarragona. Tant el castell, centre d'una àmplia baronia, com l'església de Sant Miquel, foren habitats per monjos agustinians, a partir de 1580 per franciscans fins al 1835, quan es produí la desamortització. El 1843 fou adquirit per John Bridgam i a la primera dècada del nostre segle, fou adquirit per Eduard Toda, que el reconstruí i hi inicià la restauració. Allà hi aplegà interessants coŀleccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca. Els elements més importants del conjunt són l'església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com l’habitatge del Sr. Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis del 1900. Des dels arcs del claustre, i en especial des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

Instaŀlacions adaptades per a persones amb minusvalideses i invidents.

Visites comentades per a grups escolars i per a adults
Informació al telèfon 977 834 007
Reserves al telèfon 695 186 873

Els guardiants d'Escornalbou
Itinerari guiat per l'interior de la casa i joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l'entorn immediat dels edificis d'Escornalbou, per trobar les diferents màscares que custodien els accessos i els llocs amb més panoràmica.
Adreçat als cicles mitjà i superior de primària
Durada de l'activitat: 1 hora i 30 minuts

Juga amb les imatges
Activitat que, juntament amb l'itinerari per tot el conjunt monumental, ens permet identificar i trobar els diferents escuts i símbols que hi ha dins i fora d'aquests edificis. Al final, cada alumne acaba elaborant el seu propi escut!
Adreçat al cicle superior de primària
Durada de l'activitat: 1 hora i 30 minuts

Descobreix la història d'Escornalbou
Activitat amb educador i treball de recerca amb fonts documentals històriques, on els estudiants poden descobrir el passat medieval i modern del castell monestir. La segona part de l'activitat, centrada en la visita guiada a l'interior de la casa senyorial, serveix per acostar-los a la vida quotidiana d'una família benestant del principi del segle XX.
Adreçat al segon cicle d'ESO i batxillerat
Durada de l'activitat: 2 hores

Itineraris al voltant de Sant Miquel d'Escornalbou
Possibles itineraris a l'entorn paisatgístic del recinte monumental de Sant Miquel d'Escornalbou: la plaça, la font del Sarraí, el passeig dels frares, l'ermita de Santa Bàrbara i l'entorn de la muntanya. Els tres itineraris ofereixen al visitant l'oportunitat d'observar les diverses construccions vinculades al castell i monestir de Sant Miquel d'Escornalbou i de comprendre'n l'evolució històrica, contextualitzada dins del seu entorn. No necessàriament s'han de fer tots, ja que no es tracta d'un recorregut circular.
Adreçat a primària, ESO i batxillerat. Visita lliure. Se subministra una guia amb propostes. Demaneu-la a la recepció.
Durada de l'itinerari: 1 hora

Vila de Prades

La Vila Vermella, una de les localitzacions més pintoresques de les Muntanyes de la Costa Daurada

Durant la Reconquesta, les muntanyes de Prades van servir com a element de defensa per als sarraïns que s'havien establert a l'entorn de Siurana. A mitjan segle XII, però, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, després d'apoderar-se de Lleida i Tortosa, encerclà i reduí Siurana, n'expulsà els sarraïns i repoblà la contrada. Aleshores, el centre de gravetat de la muntanya es desplaçà de Siurana a Prades, que l'any 1159 rebé una carta de poblament.

L'any 1324, Jaume II creà el comtat de les Muntanyes de Prades per al seu fill Ramon Berenguer. Els titulars del feu prengueren relleu en diferents fets de la història de Catalunya i Margarida de Prades fou reina en casar-se amb el rei Martí l'Humà. En el futur, les posteriors generacions s'entroncaren amb les cases de Cardona, Aragó, Sogorb, Empúries i Medinaceli.

El seu domini senyorial perdurà fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835, i el títol de comte de Prades encara es conserva en poder dels Medinaceli.

A Prades crida l’atenció que tot està envoltat pel color vermell de les pedres que aixequen la muralla, l’església i una bona part de les cases. Aquesta coloració és la de la pedra afilada que configura una bona part de la perifèria de la vila. Aquesta característica, única a Catalunya, li ha donat el nom de Vila Vermella. Entre els llocs d’interès del poble hi trobem la plaça Major, la font esfèrica renaixentista, l’Església de Santa Maria la Major, gòtica, d’una sola nau amb volta ogival i façana renaixentista rematada per un frontal triangular. També trobem trams de muralla amb restes del castell, dos portals romànics, diverses mostres d’art gòtic i una torre de defensa quadrangular. Durant la Reconquesta, les muntanyes de Prades van servir com a element de defensa per als sarraïns que s'havien establert a l'entorn de Siurana. A mitjan segle XII, però, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, després d'apoderar-se de Lleida i Tortosa, encerclà i reduí Siurana, n'expulsà els sarraïns i repoblà la contrada. Aleshores, el centre de gravetat de la muntanya es desplaçà de Siurana a Prades, que l'any 1159 rebé una carta de poblament. L'any 1324, Jaume II creà el comtat de les Muntanyes de Prades per al seu fill Ramon Berenguer. Els titulars del feu prengueren relleu en diferents fets de la història de Catalunya i Margarida de Prades fou reina en casar-se amb el rei Martí l'Humà. En el futur, les posteriors generacions s'entroncaren amb les cases de Cardona, Aragó, Sogorb, Empúries i Medinaceli. El seu domini senyorial perdurà fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835, i el títol de comte de Prades encara es conserva en poder dels Medinaceli. 

Oficina Municipal d'Informació Turística i Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades

Carrer Muralla, 3 - Centre Cívic
Contacte: 977 86 83 02 
turisme@prades.cat
www.prades.cat

Aquí trobaràs tota la informació necessària en temes turístics de la Vila. 
L'Oficina de Turisme ofereix visites guiades per la vila arquitectònica de Prades.

La Mussara

Un poble deshabitat des d'on gaudiràs d'unes grans vistes del Camp de Tarragona

La Mussara es troba a les muntanyes de Prades, a 990 m d'altura, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una vista impressionant del Camp de Tarragona i, en dies clars, es pot veure el delta de l’Ebre o, fins i tot, les Illes Balears. La part més alta del terme està a 1.071 m sobre el nivell del mar. El poble tingué una rica i particular història. Es pensa que les restes sarraïnes localitzades a la Mussara permeten creure en l’existència d’una guarnició dependent del valí de Siurana. Avala aquesta creença el topònim àrab que dóna nom a la vila i que pot significar plana. Els documents ja parlen del nucli datat l’any 1173 i la seva església es nomena en la butlla de Celestí III del 1194. La Mussara formava part del comtat de Prades des del 1324. Així doncs, el nucli despoblat ofereix un grapat de sensacions agradables. El seu interès recau en la situació geogràfica màgica i corprenedora però també en la història i en els edificis i la distribució de l’antic poble. A més a més, aquest lloc és un punt partida o de passada de nombroses excursions que porten pels indrets més bonics de les muntanyes de Prades.

Serra de Llaberia i Mola de Colldejou

Espai natural protegit ple d'espectaculars racons i senders amb un cim emblema de Tarragona que ens permetrà gaudir d'unes vistes impressionants

El paisatge de la serra transmet la sensació de lloc remot, aïllat, amb serres de difícil accés i desconegudes però alhora properes a tot el Camp de Tarragona. La serra ens ofereix moltes possibilitats per interpretar el paisatge, tant des del punt de vista de la vida tradicional relacionada amb el passat agrícola i ús forestal del territori, com de la interpretació del medi natural. Les parts elevades de la serra mostren una important variació cromàtica estacional gràcies als arbres caducifolis que esquitxen els alzinars. Les parts baixes, normalment dominades pel pi blanc, no experimenten aquesta dinàmica. Al llarg del temps, l’escassa activitat humana en aquests paratges ha evitat alteracions importants del paisatge.

Des de gran part del Camp de Tarragona es pot veure la mola de Colldejou enfilada entre les serres de l'Argentera i de Llaberia. La forma de mola de molí fa que mereixi aquest nom. Es tracta d'un cim emblema de Tarragona, agradable de pujar i que ens permetrà veure el Camp des de Tarragona, la punta de Salou i, pràcticament, fins a Vandellòs per una banda, i part del Priorat, la Ribera d'Ebre, les serres de Llaberia, Cardó, Montsià, i fins als ports de Tortosa. El seu cim té una altitud de 914 m. De la mola cal destacar les troballes del que podrien ser les restes d'un dels majors poblats ibers trobats fins ara a les nostres comarques.

El paisatge de les muntanyes de Llaberia i la mola de Colldejou és el decorat en què els pobles del Baix Camp desenvolupen els seus productes agrícoles de qualitat. Hi ha un conjunt d’itineraris i punts d’interès per poder gaudir dels racons més espectaculars de la serra de Llaberia. En aquest espai natural protegit existeixen molts senders i se n’estan recuperant de nous. Per tant, és recomanable planificar la sortida i guiar-se amb un mapa excursionista.

Consorci Serra de Llaberia
Carrer de Foig, 5

43746 Tivissa
Tel.: 977 417 544
consorci@serrallaberia.org

http://www.serrallaberia.org

Mas Miró

Descobreix on es va gestar l'univers i l'obra de Joan Miró

Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) és un dels artistes catalans més universals del segle XX. Pintor, escultor, gravador i ceramista, conegut per la seva discreció i silencis llegendaris, és a través de la seva obra que mostra la seva rebel·lia i disconformitat amb els esdeveniments històrics i polítics que li toca viure.

L'arrelament al paisatge de Mont-roig, primer, i posteriorment al de Mallorca, on s'acabà establint definitivament als anys cinquanta, va ser determinant en la seva obra i en el seu llenguatge.

Mas Miró fou el model de La masia, la creació més emblemàtica de l'etapa figurativa de l'artista, però també és on va germinar i madurar la seva obra posterior i on es va perfilar el seu complex llenguatge simbòlic.

"Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig." L'obra i l'univers de Joan Miró es van gestar en aquesta població tarragonina, en el marc estricte del Mas Miró i de les terres que l'envolten.

El Mas Miró està format per una sèrie d'edificis de diverses èpoques, des del segle XVIII fins al segle XX. Edificis com; el jardí, el taller el galliner ,els camps, la capella i el corral.

Ruta "El paisatge emocional de Miró"

Mont-roig - Mas Miró Mont-roig del Camp té diversos escenaris que han servit de model per a les obres de Joan Miró: La masia, Mont-roig, el pont, Platja de Mont-roig o Poble i església de Mont-roig són només algunes de les obres pintades aquí que tenen el paisatge del municipi com a font d’inspiració.

Avui, aquests espais es poden visitar en una ruta anomenada “El paisatge emocional de Miró”, que recorre els diferents indrets, degudament senyalitzats i identificats, on el visitant pot observar en primera persona els paisatges convertits per Miró en obres d'art mundialment reconegudes.

El Mas Miró complementa aquesta visita com un dels escenaris cabdals, que, a més d'estar representat a l'obra La masia, té el privilegi d'haver estat casa i taller de l'artista.

Preus 

La visita al Mas Miró, emmarcada dins la ruta "El paisatge emocional de Miró", té un preu de 8 €. Aquest preu inclou una audioguia* i un fullet que permetran posar en valor els diferents escenaris que el visitant descobrirà, tant al Mas Miró pròpiament dit com a les diferents localitzacions de la ruta.

Hi ha un preu reduït de 5 € per a:

• Estudiants

• Majors de 65 anys

• Veïns i veïnes de Mont-roig del Camp • Discapacitats • Grups complerts de 12 persones

• Nen/es menors de 8 anys.

• Els veïns de Mont-roig, a més, tenen l'entrada gratuïta els dies: 19 de març, 24 de juny, 24 de juliol i 8 i 29 de setembre, coincidint amb les festes locals i la festivitat de Sant Joan.

Les visites guiades pel Mas Miró amb guia especialitzat tenen un cost de 15€ per persona, en grups de 12 persones. EL preu també inclou l’audioguia* per a la resta de la ruta.

Horaris

A partir del 2 de maig i fins al 16 de setembre

De dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 16 a 19:30h (últimes visites 13h i 18:30h.)

Del 16 de setembre fins al 4 novembre

De dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 15 a 18:30h (últimes visites 13h i 17:30h.)

Tancat

 tots els diumenges a la tarda, dilluns, i els dies 1, 5 i 6 de gener, 25 i 26 de desembre i el 24 i 31 de desembre a la tarda. Durada aproximada de la visita: 1 hora

Tipus de visita

Visita standard: Visita lliure amb audioguia pels Mas Miró i l’itinerari “El paisatge emocional de Miró”.

Visita guiada: Visita amb guia especialitzat pels diferents espais de Mas Miró, resta de la visita amb audioguia*.

Visites especials :La Fundació Mas Miró ofereix visites especialitzades i úniques adaptades a les inquietuds del visitant.

Consultar: comunicacio@masmiro.com

Les Muntanyes de la Costa Daurada estan repletes de racons amb encant, de llocs que et deixen sense paraules quan els intentes descriure o explicar com et vas sentir a l'admirar-los.

Ermita de la Mare de Déu de la Roca

Un símbol de la comarca que ja s'esmenta en documents de l'any 1230

L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca es troba al municipi de Mont-roig del Camp, a l’oest de la vila. L’ermita ja s'esmenta en documents de l'any 1230. L'església i l'hoteleria es van reconstruir després de la destrucció francesa, l'any 1811. Sobre l'ermita s'alça la capella de Sant Ramon, construïda l'any 1826 i que encara avui serveix de guia als mariners. L’ermita és un símbol de la comarca. El temple de Sant Ramon, d’aparença cúbica i emblanquinat, inicialment castell feudal del segle XIII, destaca sobre l’edifici principal. Al costat de l’ermita hi trobarem un mirador natural on s’hi arriba per un camí obert a la roca i que surt de l’aparcament per una escala amb barana de fusta. Tota l’estona podem observar cavitats obertes en el gres roig. L'ermita ofereix unes vistes panoràmiques imprescindibles per a qualsevol visitant.

Pratdip i els Dips

Xucladors de sang, prínceps blaus, moliners, sentinelles, ermites, sants, excursionistes i muntanyes enyorades

Pratdip, vila d’origen medieval, de la que les primeres referències es remunten a l’any 1154. L’estructura inicial de la vila fou amb l’església al centre i una muralla que l’envoltava.

En l’actualitat hi podreu trobar: l’església, el castell i dos torres de defensa que en el seu dia varen formar part de la muralla medieval. L’església, construïda a mitat S.XII és d’estil romànic, amb acabaments d’estil gòtic. A l’interior de l’església es troba l’antic retaule de Santa Marina d’estil renaixentista, que data de l’any 1602.

El castell, situat al punt més alt del municipi i del que en l’actualitat només es conserven algunes parets i parts parcials dels merlets de l’edificació original, ofereix al visitant una magnífica vista de l’entorn natural que ens rodeja, dins la Serra de Llaberia.

Pratdip, poble de llegendes ancestrals, i vinculat al Dip, un ésser mitològic que dóna nom al poble a més de figurar al seu escut, llegenda en la que es va inspirar l’escriptor Joan Perucho en “Les Històries Naturals” situant al castell la tomba i residència d’Onofre Dip, vampir que atemoria a la població local.

Veniu a Pratdip i.... poder encara trobareu Dips!!”

Embassament de Riudecanyes

Un bonic lloc per fer-hi passejades i admirar el paisatge

El 1897, l’Ajuntament de Reus encomanà als enginyers Josep Móra, Alfons Benavente i a un futur president de la Generalitat, Francesc Macià, un estudi per fer arribar aigua als seus ciutadans i als seus terrenys de cultiu.

Després de diverses propostes, el 1903, el projecte de l'embassament de Riudecanyes arribà de la mà de l’enginyer Gaietà Úbeda i Sarachaga i començaren les obres que es van aturar poc després. Es van remprendre l'any 1907 més avall, on hi ha l'actual presa i s’apostà per fer-la créixer. La direcció de l’empresa l’agafà l’enginyer José Pérez de Petinto y Losada, que l’enllestí el 1918. L'embassament entra en servei l'any següent, el 1919.

Cap als anys trenta, començà una nova etapa d’obres per a l'embassament, encapçalada per Joaquim Blasco, que permeteren augmentar la capacitat de l'embassament i que s’acabaren l’any 1951.

L’embassament és un bonic lloc per fer-hi passejades i admirar el paisatge que el rodeja. Si ens parem a la vora de la carretera que mena cap a Duesaigües per veure l'embassament, en direcció cap al poble de Riudecanyes, ens emportarem una grata sorpresa. L’aigua blava i tancada del pantà queda per sobre l’aigua del mar que brilla molt lluny i immediatament després del mur de tancament de l’embassament. Hi ha un punt on conflueixen, superposades, tres de les millors tonalitats blavoses que pot oferir el Baix Camp: la de la seva aigua dolça, la del blau canviant del mar i el del cel net que defineix els pobles que miren cap a la Mediterrània.

Els Gorgs i els Avencs de La Febró

Gaudeix del conjunt de tolls i cascades de la Febró i refresca't

Els Gorgs de la Febró són un bonic conjunt de tolls i cascades prop de la Febró i de la carretera de Vilaplana a la Febró. Juntament amb els avencs, són el lloc més conegut i visitat del poble. Es tracta d’un riu, afluent del Siurana, el llit del qual està format per roca calcària, i a causa de l’erosió dels saltants d’aigua, aquests han format uns bassals profunds molt característics que a l’estiu es converteixen en un lloc ideal per prendre un bon bany, fresc i tonificant. El seu accés és bastant ràpid i fàcil. La manera més ràpida d’accedir-hi és des de la carretera de Vilaplana a la Febró, a l’alçada del km 25, prop del Mas dels Frares i només s’han de seguir les marques vermelles i blanques d’un GR que, en aquest punt, creua la carretera camí d’Arbolí.

Gaudeix de la natura amb una esquerda oberta a La Febró

Tocant ja a la Mussara i definits per una esquerda al cingle d'uns 250 m de llargària, per 25 o 30 m de fondària i uns 6 o 8 m d'amplada. Dins hi ha dues coves que tingueren, abans d'ésser arrancades, estalactites per decorar els jardins del desaparegut Mas de Macià Vila, a Reus. Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors. Segons la tradició, també s'hi amagà el general Prim l'any 1843.

Tossal de la Baltasana

Descobreix el cim més alt de la comarca del Baix Camp

El nus orogràfic de les muntanyes de Prades ocupa pràcticament tot el terme de Prades. En l'alineació nord-oriental, el massís culmina al tossal de la Baltasana, de 1.201 m, flanquejat a l'est per la mola d'Estat i al nord pel puig de Sales. El turó està entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, entre Vimbodí i Poblet i Prades, a uns 2 km en línia recta d'aquesta darrera població. És vèrtex geodèsic (número 261129001) i, amb la seva altitud, és el punt més alt d'aquestes muntanyes. S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. Forma part de la cresta que parteix la conca de l'Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí. És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà.

Hi ha racons imprescindibles que no pots deixar de visitar i que constitueixen l'essència de les Muntanyes de la Costa Daurada.