Arbolí

Ente les muntanyes de Prades, els seus cingles són un mirador esplèndid sobre el Baix Camp i un repte per a molts escaladors. Al seu voltant, la muntanya ofereix grans extensions de boscos de pins i alzines.

Arbolí està situat al sector sud-oest de les muntanyes de Prades, els seus cingles són un mirador esplèndid sobre el Baix Camp i un repte per a molts escaladors. Al seu voltant, la muntanya ofereix grans extensions de boscos de pins i alzines.

Història

Hom pensa que el nom d’Arbolí és aràbic. Abans, però, a les seves coves hi aparegueren restes prehistòriques de l’edat del ferro i coure, com ara ceràmica i sílex i altres troballes ibèriques i romanes. El 1263 apareixia escrit Herbulino, el 1280 Erbulio i el 1600 s’escrivia Arbolí. 

Al segle XIII hi funcionà una comunitat càtara, on el 1262 tres dels seus components foren condemnats. Des del 1324 formava part del comtat de Prades. El 1777 se sap que s’hi cultivava l’avellaner; també hi destacaven els cereals ja que al poble hi havia unes vint eres. També hi tenien una important presència els molins paperers, un dels quals el 1777 produïa 2.200 raimes de paper. 

El poble, a més de 714 m d’altitud, tancat entre el serret dels Colls i el barranc d’Arbolí, està envoltat per una vasta extensió de pins i alzines. A les seves muntanyes hi ha el puig de Gallicant, de 1.008 m, on avui hi ha un nucli deshabitat.

La situació del poble i els impressionants cingles i muntanyes que l’envolten han fet que actualment els seus habitants es dediquin a activitats pròpies del sector terciari. La particular orografia d’Arbolí fa que s’hi pugui practicar el barranquisme, per exemple al barranc del Gorguet o al de la Gorguina i, sobretot, l’escalada. En aquest sentit, Arbolí disposa d’una de les zones d’escalada més destacables de tot l’Estat.

Llocs d'interès

L’església

Entre els carrers costeruts del poble hi sobresurt l’església parroquial de Sant Andreu de finals del segle XVIII.

Les construccions

Es diu que Ca l’Arrel és la casa més antiga del poble. La tradició sosté que la volta de la Font Voltada i una torre de guaita medieval, la dels Moros o d’en Manuel, foren construïdes pels àrabs.

L’ermita

També hi ha l’ermita de Sant Pau, que ja existia al segle XIII, reconstruïda el 1927 i el 1974.

El campament dels Castillejos

El 1950 s’instal·là als boscos d’Arbolí el campament militar dels Castillejos, que també ocupava terres de la Febró i de la Mussara. Es destinà a les milícies universitàries i arribà a tenir 4.000 homes a l’estiu. Avui en dia no s’usa.

Gallicant

És un antic nucli de població, una caseria del municipi al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1.008 m d’alt), damunt la vall del riu de Siurana. Zona important de catarisme al segle XIII, és mencionat en declaracions inquisitorials junt amb "vallem Porreira" i "montaneam de Siurana". Pel seu entorn transcorreria el camí dels “bons homes” que finalitzava a Morella, un camí de ramaderia usat per fugir de la persecució de l’església a la Catalunya Nord després de la crema de Montsegur.